Caceres a l’Àfrica tropical

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó 1891 - Barcelona 1981) va ser un arquitecte especialitzat en el disseny de jardins. Al marge de nombrosos textos d’arquitectura, urbanisme i jardineria, va escriure assaigs, narracions, obres de teatre i llibres de viatges. Una obra que per la seva varietat i extensió ja fa dubtar que Rubió sigui un de tants diletants de l’escriptura. Ho confirma la lectura d'aquest fragment de Caceres a l'Àfrica tropical, en què es descriu magníficament la manera com el caçador africà segueix una pista. No és un cas aïllat.

Aquest llibre —escrit després dels seus primers viatges a l’Àfrica i publicat per primera vegada l’any 1926— no és, com confessa l’autor, una obra per a qualsevol expert en la matèria, però no és tampoc el relat d’un turista que avorreix els amics explicant-los unes vacances exòtiques.

Rubió dóna una idea realista de com era una cacera a l’Àfrica tropical durant l'època colonial. El llibre serveix, doncs, de testimoni d’una època passada. Però és més que això. Rubió no considerava l’escriptura un mer passatemps; la descripció que fa del paisatge és rica i complexa i les seves escenes de caça tenen una vivesa que pot trobar-se en poques novel·les.